Maria

• 13 anys
• Objecte: Collaret de perles

Molta gent considera que, quan enterra algun objecte, és per desfer-se'n; però jo crec que si enterres alguna cosa és per conservar-la i mantenir-la viva. A la religió inca de la qual vinc jo, perquè la meva mare és de l'Equador, enterren els objectes dels morts en recipients de fang, unes “vasijas de barro” semblants a aquesta que fem servir avui.

He escollit enterrar un collaret de perles que era de la meva àvia, María Emperatriz Hidalgo, la mare de la meva mare. No la vaig arribar a conèixer perquè ella va morir l'any 2005 i jo vaig néixer el 2011, però l'àvia és molt important per a mi perquè m'ha ensenyat que sempre he de lluitar pel que vull, pel que desitjo, i que mai em puc rendir pels obstacles que se'm posin al davant. La seva família vivia a Ambato, on van patir un greu terratrèmol quan ella era ben petita. Però el sofriment els va ajudar a créixer i els va ajudar també a saber qui són, a reforçar la seva identitat. Quan l'àvia es va casar, es va traslladar al centre de la ciutat. Allí va obrir un forn de pa i temps després una fàbrica de costura. I li va anar bé, fins al punt que va arribar a donar feina a unes dues-centes treballadores.

Les joies com aquestes o qualssevol altres signifiquen poder. La meva àvia va lluitar per als seus drets tota la seva vida. Per ella i pels seus fills.

El segon objecte que havia pensat enterrar és una llibreta del meu avi, en Ramon Marginet, el pare del meu pare. Vaig estar una temporada intentant refer la seva història, però està inacabada. Tinc un munt de cartes i documents de l'avi i vull fer una biografia familiar.

Ell va viure a Berga. Jo tampoc el vaig conèixer, perquè va morir fa molts anys. Durant la Guerra Civil, amb 17 anys, el van incloure a la “lleva del biberó” i el van enviar cap a la guerra, a lluitar amb l'exèrcit republicà. Va participar en la batalla de l'Ebre. Amb la derrota va haver de marxar del país. Va anar cap a França, on va tenir una vida dura: vivia com a fugit. Amb la invasió alemanya i la Segona Guerra Mundial va sentir la necessitat d'aprendre alemany. Fins i tot en aquella situació extrema en què es va trobar, va decidir aprendre! Per això aquesta llibreta, que devia comprar a França i on hi ha anotacions en alemany i en anglès, per a mi representa intel·ligència i esforç. Casualment, jo ara també estic aprenent alemany, de manera que és també una cosa que em connecta a ell.

Oficina de Turisme:
Plaça de la Creu, 18
08700 Igualada
info@albergcalmaco.com
(+34) 93 516 40 16