use breakdance
be happy
El silenci que sentia la primera nit que vaig passar aquí quan vaig venir de Líbia... em va espantar! Allà, a vint minuts de Trípoli, ens havíem acostumat al soroll: de la guerra, de bombes, d'enrenou als carrers... Sempre hi havia moviment. I aquí tant silenci m'espantava! Ja no sabia viure sense el soroll, perquè formava part de la meva vida.
El món àrab sempre ha tingut una visió d'Europa on tot és molt bonic. El meu pare també me n'havia parlat... però quan vaig venir tampoc tenia cap expectativa. No pensava gaire què m'hi trobaria. Perquè em van acostumar a viure el dia a dia: és clar que podia somiar... i somio! Però no té gaire sentit fer-ho quan no saps si l'endemà estaràs viu.
Jo vaig arribar aquí amb 13 anys i sense saber cap dels idiomes que s'hi parlen, en un institut públic on no vaig tenir gaire bona benvinguda... Una noia àrab, amb vel, que no sap ni el castellà ni el català... El professorat bastant bé; però els alumnes no tant. Abans el tema del bullying no es tractava; els nens em veien diferent i em molestaven. Però això que em feien no era res al costat del que ja havia viscut. Venia d'una guerra i pensava que la vida m'havia donat una segona oportunitat, així que l'havia d'aprofitar.
Vaig acabar l'ESO, vaig fer un curs de Disseny Gràfic i un grau mitjà de Tècnica de Farmàcia i Parafarmàcia. He participat en diversos projectes internacionals que m'han permès viatjar i relacionar-me amb molta altra gent; a Lisboa, Londres i Roma. He fet de monitora de Creu Roja, he impartit classes de dibuix, de robòtica... Estic acabant Comerç Internacional i Màrqueting... i ara em contracten a l'empresa on he fet pràctiques, al departament de Màrqueting. Cada dia parlo quatre idiomes: àrab, català, castellà i anglès; i ara aprenc francès. També he fet de fotògrafa com a autònoma, i fa quatre anys que faig d'ajudant del Jaume Noguera.
Enterro una fotografia de quan era petita, feta pel meu pare, i una altra d’actual. Totes dues em representen molt, perquè jo ara sempre somric i estic feliç, però a la primera estava molt seriosa. He tingut una infantesa difícil i les circumstàncies m'han fet madurar molt aviat. No penso molt en la meva infància. He deixat apartada la meva nena interior i ara vull fer-la visible, forma part de mi.
Agraeixo tots els obstacles que he tingut a la vida perquè m'han ensenyat moltes coses. Si hagués viscut sempre a Líbia hauria estat una altra persona. I si hagués viscut tota la vida aquí, també hauria estat totalment diferent.
M'agradaria transmetre que el món no s'acaba. Cal viure i ser feliç i tenir somnis i treballar per ells. S'han de provar coses i, si no ens agraden, n'hi ha altres per fer. Cal trobar-se un mateix. I conèixer altres cultures, ser una persona oberta, viatjar... et fa canviar la perspectiva sobre moltes coses.
Oficina de Turisme:
Plaça de la Creu, 18
08700 Igualada
info@albergcalmaco.com
(+34) 93 516 40 16
