Història - Igualada Turisme

CONEIX EL PASSAT

La nostra història

El topònim Aqualata vol dir en llatí “aigua ampla” que amb el temps va derivar en el topònim Igualada. Esteu situats a l’indret on el primitiu nucli urbà d’Igualada es va consolidar al segle X.

El mot Aqualata el trobem documentat l’any 978 i és molt possible que en aquesta data ja hi hagués un assentament habitat que va començar a originar-se a l’època tardo romana. L’any 1003 es fa referència a un lloc de culte dedicat a Santa Maria. Al costat de la primera església hi havia una “força” o “mota” que era una petita fortificació on els vilatans es podien protegir de les incursions sarraïnes i també controlar l’estratègica cruïlla de camins que formaven l’antic camí romà cap a l’interior de la península, que després es convertiria en el “Camí Ral” (camí reial), i el camí que anava dels Pirineus a la costa per l’interior de Catalunya.

Durant la l’època medieval, aquest lloc anomenat Aqualata va ser domini del monestir de Sant Cugat del Vallès fins que l’any 1233 es va fer cessió de la meitat del domini a favor del rei Jaume I a canvi de defensar la vila de l’amenaça dels senyors feudals del voltant. Més tard amb el creixement de la vila, el 1352, el rei Pere III va atorgar el privilegi d’establir dins la vila, una comunitat jueva amb call (barri jueu), sinagoga i cementiri propis. L’any 1381 Igualada es constitueix “Carrer de Barcelona” pel privilegi atorgat pel rei Pere III i es converteix en una de les viles importants de Catalunya, amb potestat de celebrar fires i mercats i de construir les muralles que avui encara podem veure.

L’evolució de les muralles va seguir l’eix de creixement cap a ponent seguint el “Camí Ral” en etapes successives fins que l’any 1367 totes les edificacions quedaren integrades dins de la muralla, deixant a extramurs cases aïllades a llevant i a ponent, que es convertiran en els futurs ravals de Soldevila i Capdevila. En la definitiva ampliació de les muralles, els ravals quedaran incorporats al recinte emmurallat que mantindrà la seva vigència fins al segle XVIII. L’any 1760 les muralles queden oficialment suprimides i es permet construir cases al damunt dels murs.
El recinte emmurallat va arribar a tenir nou portals, dels quals avui podem veure el Portal d’en Vives o Rovires i el Portal de la Font Major (reconstruït l’any 1952) als quals s’hi pot accedir des del Portal de Sant Miquel. En aquest portal, que pertany a les primeres muralles, existeix la casa més antiga que es coneix a Igualada, documentada l’any 1390, la qual conserva el cup de vi i el celler excepcionals per la seva antiguitat.