Museu del Temps

L'abril de 2025, durant la 36a Mostra Igualada, nou persones van enterrar els seus objectes en tres places de la ciutat. Algú els havia dit que amaguessin els objectes sota terra perquè els “homes grisos” no poguessin robar-los la memòria que guardaven. Vam aplegar les raons per les quals van decidir enterrar aquests records que, més enllà de les seves singularitats, constitueixen una memòria col·lectiva.

Elles i ells, a través de les seves memòries i en forma de relat, donen visibilitat als oficis i a la cultura popular d'Igualada, i també donen ressò a la importància de pertànyer al grup, a l'esport com a forma de socialització, a la renúncia que suposa la maternitat, a l'acte de resistència de moltes persones que van fugir de la guerra, al poder guaridor de l'art, a la integració de les persones migrants o a la petjada que deixa en els altres l'ensenyament.

La seva memòria ens revela veus, llocs i experiències col·lectives a través de ciutadans d'Igualada que fins ara han estat allunyats de la crònica oficial i de les grans narratives. I amb ella construïm aquest Museu del Temps. Un museu que no genera despeses energètiques ni econòmiques al municipi i que constitueix una crida a la sostenibilitat.

La memòria amagada en aquests objectes ja no pertany a aquestes nou persones d'Igualada. Ara aquesta memòria ens pertany a tots. N'hi ha prou amb utilitzar aquest mapa i caminar per la ciutat.