use breakdance
be happy
Aquesta medalla que enterro és de la Confraria de Jesús Nazareno. Porto vint anys a la Confraria del barri de Fàtima, i ara soc membre de la Junta. El plat fort arriba per Setmana Santa amb les processons. Aquells dies anem “a tope”! Ni mengem, ni dormim, ni res!
Quan jo vaig arribar a Igualada la confraria encara no existia. Amb 23 anys, vaig venir d'Almogía, un poblet prop de Màlaga. M'acabava de casar amb el meu marit, que uns anys abans havia vingut cap aquí amb la família a treballar, com van fer molts immigrants per poder viure millor. A Fàtima hi havia molta gent andalusa i extremen- ya; fins al punt que al senyor Agustí l'anomenaven “el català”: era l'únic que era d'aquí!
No em va saber greu marxar del poble: era molt petit, els meus pares hi tenien un bar, i jo volia una altre tipus de vida. Pensava sobretot en els fills que pogués tenir: aquí tindrien un futur millor, d'estudis, de feina, de tot.
No vaig poder estudiar i sempre m'ha quedat l'espina. M'hauria agradat fer una carrera. De professora, per exemple, perquè m'agraden molt els infants. Ja aquí, em vaig treure el graduat escolar. Però després va arribar un fill, i després un altre, i un altre, i un altre i un altre. Que està molt bé, eh! Tinc una família estupenda: cinc fills, tots amb estudis, i cinc nets. I una de les netes és professora: el que jo no vaig poder fer, ho pot fer ara ella!
Com que m'agrada molt la lectura, quan vaig treballar a la biblioteca de la Caixa a la Rambla d'Igualada ocupant-me de la neteja, sempre trobava algun moment per mirar llibres. A més, com que ja hi havia confiança amb les bibliotecàries, m'avi- saven quan els arribava material nou i jo m'hi entretenia.
També m'agrada molt la costura i fer ganxet i brodats. El ganxet ja el faig amb els ulls tancats, mentre el cap va pensant en altres coses. Relaxa molt. També he estat molt temps treballant a la cuina de restaurants, i al barri de Fàtima he fet moltes paelles d'arròs per a celebracions especials, per a unes dues-centes persones. Jo feia paella a casa per a la família i vaig pensar… multiplico i multiplico fins que arribi a dos-cents! Ara als vespres dono classes de cuina malaguenya al centre cívic… D'algu- na manera sí que he acabat sent professora! Per això enterro també un barret de cuina i una recepta que he recuperat, típica de la meva terra, amb la qual vaig començar les classes: el “gazpachuelo malagueño”.
Quan vaig venir aquí vaig sentir-me sola. Tant el meu marit com la seva famí- lia treballaven i jo encara no coneixia ningú. Ha estat ara de més gran que he anat fent amistats. Tot i que aleshores hagués de criar sola els fills, però, ara me'n sento molt orgullosa. Quan els veig, sans, grans, cadascú amb la seva feina… per a mi és un orgull.
Oficina de Turisme:
Plaça de la Creu, 18
08700 Igualada
info@albergcalmaco.com
(+34) 93 516 40 16
